En esa entrada hacia un comentario (elogioso) sobre la última sesión web que tuvo lugar en el CEJFE la semana pasada. Genis Roca, vuelvo a reafirmarme en lo que decía, tiene la suficiente inteligencia, y una posición relajada (se le nota en su recurso frecuente de humor y ironia -que es lo contrario a la militancia estricta- ) que le permite enfrentarse a esto y explorar este formato aun en condiciones adversas. Las voy detallando.
La primera es el gran numero de personas. No todas las que se apuntan a sesiones de este tipo están en la conversación ni han participado activamente en los prolegómenos. Con lo cual serán un publico con expectativas diferentes ( y no cumplidas).En cambio los mas activos si que recibirán lo que esperan.
La segunda tiene que ver también con lo que esperamos de la formación. En muchas ocasiones se recurre a estos formatos para de forma rápida saber de que va un tema. Por tanto los formatos muy estructurados (y muy cocinados) tienen mas éxito. Por el contrario los que ya saben de que va el tema, huyen de esto por aburrido y esperan mas (construir juntos)
En fin podriamos estar tiempo hablando de todo ello. Otros ya lo hacen también (Joitske Hulsebosch en Hom to use social media for an event whit people who are not used to social media?) , pero con retos, a mi juicio, menores. Para concluir. Había que hacerse en nuestro contexto. Hoy ya sabemos un poco mas. Los que estamos en en la organización de eventos de formación aprendimos mucho. Os transcribo la conversación que surgió del post anterior en mi muro en Facebook
Antonio Olaya Navarro
Lo que hizo Genis para mi fue una prueba que hay que contextualizarla. El grupo demasiado grande y heterogéneo nos dice que hay que seguir haciendo pruebas en formatos mas pequeños. «Chapeau» por el torero Genis, sigue innovando y arriesgando
Jesus Martinez Marin
Comparto lo que dices. En 200 personas hay demasiado desnivel en las expectativas. Un porcentage grande aun quiere formatos tradicionales
Núria Vives Leal
Però, tot i això, la gent va sortir força contenta (algunes amb experiències, altres no), però el format de la sessió… no crec que s’hagi gaire cops amb l’èxit que va tenir. Antonio, Jesús: continuo pensant que anem per bon camí
Angel Egea
Era una aposta arriscada, i tots els que estem familiaritzats (m… Read Moreés o menys, i moltes vegades amb més voluntat que coneixement) amb les eines 2.0 vem sortir molt satisfets de la sessió, però la gent que encara no ha entrat massa en aquest mon vaig sentir que deien que sortien de la sessió una mica decebuda, ja que esperaven una sessió més passiva per part dels assistents i en què els expliquessin els conceptes que es van donar per sabuts i coneguts. Una mostra més de la fractura digital, fins i tot dins de la sala
Jesus Martinez Marin
És veritat el que dieu. Encara dins de les persones que ja estan a l’entorn d’aquest temes tenen diferents velocitats i expectatives. Passa també amb la foramció tradicional (centrada amb el docent) i la col·laborativa (on lalumne ocupa el rol actiu i el profesor té un paper mé d’orientador), molta, molta, molta gent tot i que compren que es guanya molt ,no està disposat a entrar en aquesta dinàmica…tot acabar per arrivar, encara que sigui via sintesi
Núria Vives Leal
Àngel: però hi ha milers de sessions 1.0 on poden aprendre aquestes coses i, en canvi, crec que la sessió a què vam assistir l’altre dia va ser tota una fita que va aplegar força persones en l’òrbita (molt més que nosaltres) 2.0.
Jesús: exacte, el que no canviarem és la mentalitat de la gent que precisament no vol canviar, que no són conscients (ni volen saber-ho) que hi ha una altra manera d’aprendre. I, com comentàvem l’altre dia, la passió també hi té molt a veure
Angel Egea
Sí, sí, Núria, efectivament, el problema és de la gent que no sabia el que anava a viure el dia 14 i que esperava una sessió 1.0
Francesca Cañas
Doncs jo haig de dir que a mi el format de la sessi… Read Moreó em va semblar magnífic, amb una feina prèvia molt útil i que sí, estic d’acord, requeria o més hores o menys públic, però que aneu pel bon camí, com molt bé diu la Núria.
Respecte a les diferents expectatives, penseu que sovint passa el contrari: el ponent explica el que ja sabem i sant torne’m-hi… això també és una mica decebedor per part dels assistents (especialment pels més fidels).
No sé, ho teniu fatal per deixar content a tothom, però crec que heu de començar a avançar i, al menys algunes sessions, han d’estar orientades a la gent que ja pot anar una mica més enllà dels conceptes bàsics.
Per la meva part, només us puc felicitar per la sessió de l’altre dia! 😉
Trabajo y Aprendizaje Colaborativo 
Coincideixo amb la Francesca,
Aquest tipus d’actes han d’evolucionar, altrament els que som més fidels els anirem deixant.
Tot i això, i per no ser sempre els mateixos, potser caldrà avisar prèviament, dir si el nivell previst serà bàsic o avançat i si hi haurà participació activa dels assistents o no.
Personalment crec que va ser molt rica la sessió, i valoro molt positivament que el Genís s’arrisqués…
Gràcies pel post.
Me gustaMe gusta
M’afegeixo a les felicitacions, no tant pels continguts (confesso que vaig sortir una mica decebut, perquè la quasi totalitat de les coses que es van dir a la sala ja s’havien dit a la xarxa i, jo sí ho havia llegit tot prèviament) com pel format. Trobo imprescindible i d’un incalculable valor que s’experimentin nous formats, innovadors i enriquidors i considero que es va donar un gran pas endavant en la (re)construcció del nou paradigma formatiu en l’ecosistema 2.0 en què, siguem conscients o no, estem vivint ja fa uns quants dies.
Sincerament, l’enhorabona!
Me gustaMe gusta
Hola Jesús:
A mi em va agradar molt el nou format per la sessió.
Penso que els «previs» al facebook estaven suficientment anunciats i que si hi tenies interès era fàcil seguir el rastre pels blogs «amics» que hi varen anar afegint aportacions.
Si estàs interessat en impulsar un projecte 2.0… com a mínim mulla’t en el web, rastreja, comenta i dospuntozeritza una mica!
Coincideixo en l’apreciació de la Francesca de que va sobrar aforament i va faltar temps, potser hagués resultat més productiu en format seminari. Quan la cosa començava a escalfar i la gent s’animava a participar… se’ns va acabar el temps!
Crec que va ser una opció molt valenta i tot un descobriment, un nou format que val la pena seguir explorant.
Com sempre, els meus ànims i admiració per la feina que feu.
Judith Gallimó
Me gustaMe gusta
Crec que coincidint tots en que els formats tradicionals han d’evolucionar (Marc Garriga i Arati ) Per la seva part Joan Carles Torres, apunta a on hem d’anar: (re)construcció del nou paradigma formatiu en l’ecosistema 2.0 en què, siguem conscients o no, estem vivint ja fa uns quants dies.) M’encanta com presentes aquesta idea.
Me gustaMe gusta
Que debat més autèntic. És per gaudir de debo.
La experiencia viscuda, amb «el torero» Genis, ens diu que el cami és el correcte, pero que si es fan servir formats grans… s’ha d’admetre la diversitat i que a la sortida tindrem opinions de tots els colors (1.0, 2.0 3.0 i a més els desorientats d’opinió i els negacionistes).
Si fem servir formats mes petits ( destaco els comentaris de Francesca, Arati, Jesus, Nuria…) és més facil evolucionar.
Tanmateix, cal continuar experimentant, pero amics cal assenyalar el bo i el dolent.
Me gustaMe gusta
Hola un altre cop,
Una apreciació més… jo crec que no sobrava gent; potser sí faltava temps, però gent no sobrava en absolut. Al marge de les opinions i de les aportacions dels presents i dels que ho havien fet per la xarxa, hi ha un efecte secundari important de la participació en aquesta sessió: la gent menys present a la xarxa, aquells que encara dubten si tenir una identitat digital els perjudica, els tecnoescèptics, en fi, «els altres», segur que van sortir amb la sensació que «s’havien perdut alguna cosa», que allò que van llegir fa temps que s’iniciava un debat al facebook (i de seguida a molts blogs) anava de debò i que allà es van dir moltes coses molt interessants; segur que van sortir també amb el neguit que potser cal posar-se les piles per no ser anul·lats pel tsunami del canvi de plantejaments que proposen aquesta colla de «bojos per les noves eines tecnològiques»; segur que van sentir que han de fer alguna passa, per petita que sigui, per apropar-se una mica a aquest fenomen dospuntcerista on, segons sembla, les coses s’aprenen a base de compartir coneixement; segur que van adonar-se que les lliçons magistrals no són l’únic (jo diria que tampoc el millor) camí cap a l’aprenentatge; segur que van sentir, en algun moment, enveja (sana, això sí) d’aquells que seguien el fil de la sessió perquè prèviament s’havien ocupat de participar en major o menor mesura; segur…
Bé, no sé si tots «els altres» van sortir amb aquestes impressions, però si ni que sigui una persona va decidir fer el pas endavant… ja va pagar la pena aquest format quasi multitudinari… i la resta, ja vam participar a l’avançada, o continuem fent a posteriori i, em fa l’efecte, que ho farem sempre… 😉
Així, més enllà del fet de compartir coneixements i experiència, més enllà de l’experimentació de nous i interessants formats, també cal destacar el paper «evangelitzador» (tot i córrer el risc de semblar una ‘secta xunga’, com va dir el Genís, no trobo una paraula que ho descrigui millor) d’aquestes sessions web, que han de contribuir significativament al camí que les administracions (i la societat en general) han de recórrer per acostar-se al que entenem per open Administration.
Me gustaMe gusta
Com molt bé diu l’Arati, tant amb l’explicació que es donava al post que es va publicar al bloc Gencat com al mateix debat a Facebook es feia palès que la 17a sessió web no seria una ponència «tradicional» amb tots els ets i els uts.
De fet, es va desenvolupar precisament en el format que fa temps que estem anunciant, demanant i desitjant i, fins ara, només havia «vist» (i ho dic entre cometes perquè, malauradament, no he pogut assistir mai a cap) en les podcamps organitzades precisament en el meu petit poble 🙂
Per fi, una sessió 2.0!
Me gustaMe gusta
A banda del format, hi ha un altre factor important que trobo que no s’ha comentat: l’espai.
La sala no era la millor del món per tirar endavant aquesta mena de format. La distribució de les cadires dificultava, i molt, que els 280 participants es poguessin veure les cares (ben segur les primeres files varen estar prou incòmodes sinó amb tortícolis), i el ponent (tot i intentar-ho) no es podia moure pel mig del grup.
Tinc una petita dèria pels formats, i m’hi fixo molt en els espais i altres detalls. Per exemple, una sala adient per una dinàmica com la assajada a la 17a sessió web seria la del Citilab. Una sala molt gran, dotada amb pantalles laterals a banda i banda, i amb les cadires desenganxades del terra, susceptibles de ser col.locades per exemple en arc o fins i tot en rodona.
Sincerament, crec que en un altra espai la sessió hagués anat encara una miqueta millor.
I encara una altra cosa que voldria remarcar: aquest format era possible amb una audiència com la de les Sessions Web, que és un públic no només motivat sinó sobre tot implicat i bon coneixedor del tema que es tractava.
Per la part que em toca, jo també estic molt content i agraït de com va anar tot.
Estaré molt content de tornar a participar en quelcom semblant, crec que per aquí hi ha un camí.
Me gustaMe gusta
Genis, la prova que va ser quelcom important també va ser el debat inclus postmortem (quan ja no es demana i no s’espera). Particularment n’he après molt de l’experiencia i per aquesta via pràctica estem demostrant ,entre tots, que alguna cosa ja ha canviat -de veritat- en la formació, en el treball, en la relació que pode,mantenir en estructures verticals… I s’ha fet per la via pràctica
Me gustaMe gusta
No vaig poder venir i ho sento. Estic completament desbordat de feina…
He vist el vídeo i tinc alguna opinió al respecte.
Fer una cosa diferent ja té un valor en si, no ho oblidem.
En Genís té raó: l’espai no era adequat i va obligar a fer més de «torero» del compte al ponent. Un gran mèrit personal, però un impediment del face to face imprescindible en un diàleg que es vol horitzontal.
En resum, una seriosa contradicció entre fons i forma.
Crec que revisant i reflexionant sobre tot el procés es poden refer algunes baules i millorar qualitativament i quantitativament els resultats.
Aquesta mirada però no és aquest el lloc per a fer-la.
Aquí només toca felicitar-vos a tots i especialment a en Genís!
B.
Me gustaMe gusta
Boris, quin tema heu obert. Els espais! Som subsidiaris d’una cultura i una forma de treballar tradicional en la qual els espais tenien el seu paper ordenat. A veure ara quin és el guapo (torero?) que parla amb els arquitectes corporatius. Hem de fer un cicle específic de xerrades per a ells? 😉
Me gustaMe gusta
No hablo catalán asi que seré escueto y elocuente:
Es muy complicado que muchas personas, al mismo tiempo, puedan participar activamente en un mismo evento, por lo que habría que organizar el modo de participación idoneo.
Me gustaMe gusta
Minipunk, las cosas son como son: el espacio y el numero de personas condicionan eldesarrollo. Nopodemos pretender que funcione igual un acto pasivo masivo ( tipo mitint electgoral) que una reunion de debate y aportacion. A cada uno lo suyo.Eventos presenciales 2.0.? Si pero con la opcion real de participacion tamnbien cara a cara. Y eso tiene limitaciones espacio/temporales.Creo.
Me gustaMe gusta