Muy claro y directo: viendo lo que han hecho y presentado esta mañana los educadores sociales del prisiones del Departament de Justicia. Ya hace tiempo que estábamos sobre la pista: mucha y buena producción de conocimiento del grupo de entusiastas (varios productos anuales (tipo programa de Movilidad Segura, Educación Emocional , etc.), multiplicación de CoPs dentro del colectivo laboral (en los dos últimos años han funcionando tres comunidades simultáneamente, interacción muy elevada (cerca del 60%) entre las CoPs y el grupo de profesionales que no forman parte de ellas, etc. Pero esta mañana, escuchándolos y viendo lo que presentaban no he podido resistirme a tomar algunas notas, sobre lo que creo, son rasgos de madurez en estos procesos:
1- El grupo profesional se reconoce y se refleja en las comunidades. Las CoPs ya no son algo de los más motivados (era así al principio). La dinámica colaborativa a través de varios años de trabajo ha ensanchado el proceso y ha llegado a todo el colectivo laboral. Viendo la gran afluencia de personas que han asistido y su participación activa en los talleres así lo acredita. Era como si la Jornada de Buenas Practicas se hubiese convertido en el día profesional del Educador Social.
2- Trabajo colaborativo en red para todo el grupo profesional. La extensión del trabajo colaborativo, a través de cuatro CoPs , ha hecho llegar de forma real el trabajo colaborativo a los educadores. Los cuatro grandes temas (dominio según Wenger) que han desarrollado el año pasado y que han persentado hoy lo explican.
3- Autoorganización. Otras veces desde el CEJFE -o desde la Dirección General de la que dependen-, han tenido un papel mas activo en la tutela (supervisión) de la producción. Este año no ha hecho falta. Los temas de trabajo estaban perfectamente alineados con las necesidades organizacionales y profesionales y el proceso ha fluido con naturalidad.
4- Liderazgo (discreto). Creo que la coordinación (e-moderación) que ha ejercido Susana Gracia ha sido modélica. Está en parámetros de invisibilidad que reivindicaba aquí y que Enrique Sacanell recogió muy bien en su blog.
5- La programación abierta de la Jornada de B.P.: En pocas ocasiones se cambia lo que se ha convertido en un estándar en este tipo de actos: el ponente principal como experto externo abre la Jornada. En este caso se han invertido los papeles. El protagonismo lo han tenido los coordinadores de las CoPs que han hecho pivotar la Jornada en función de los productos presentados. Tenían el objetivo de generar ya una dinámica de aprendizaje y de puesta en práctica inmediata de ellos (cuatro productos en cuatro talleres).
En fin, como digo siempre cada organización ha de buscar su propio camino; y cada grupo profesional es diferente y harán recorridos distintos, pero yo soy un enamorado de los educadores sociales (mis cuatro primeros años de vida laboral los pasé como uno de ellos).
Trabajo y Aprendizaje Colaborativo 
I només afegir que hi ha hagut cinc tallers interessantíssims amb una alta participació del públic assistent. Quan han començat he pensat que dues hores eren excessives; quan ha acabat el taller a què assistit jo he pensat que m’havia passat el temps volant.
Una gran jornada i crec que una CoP exemplar que desbanca les teories sobre la durada de les CoP completament (malgrat la por de l’e-moderadora).
I, no cal dir-ho, tres productes sensacionals per als quals tant l’e-moderadora com les coordinadores han demanat la participació i, sobretot, l’ús dels productes: si no, quin sentit tindrien? 🙂
Me gustaMe gusta
Nuria, ahir tenia la sensació que el que estava passant era irrepetible (no sé si les altres CoPs) ho podran superar ,) Fantàstic. El protagonista era el coneixement en l’organització. Haurem d’invitar a Wenger per a que expliqui si això era el que preveia… (Molt contents i paga la pena tot l’esforç de tantes persones com vosaltres des de Difusió o les de NPF
Me gustaMe gusta
Gràcies Jesús pel comentari i pel teu suport. Jo també crec que un emoderador no ha de tenir protagonisme, si parlem de treball col.laboratiu sempre el protagonisme ha de recaure a la comunitat i als participants dels grups de treball que fan possible, amb la seva implicació i esforç, jornades com les d’ahir. Trobades que ens ajuden a reivindicar-nos com un col·lectiu compromès amb la seva feina i amb moltes ganes de seguir millorar i aprenent. I com cada any el dia després amb més ganes de seguir i orgullosa de la comunitat de la que formo part.
I gràcies també a tu Núria, sempre hi ets quan ens cal un cop de ma.
Me gustaMe gusta
A més, vaig trobar en el public persones de fora de la professió (ja treballen a d’altres porfessions dins de la DG) que han començat a estudiar i plantejarse seriosament donar el salt a la vostra disciplina. Esteu fent molt atractiva la professió per a la gent dinàmica i inquieta. També , i va sortir al torn de preguntes, heu mobilitzat les persones veteranes i amb experiència que a d’altres contextos laborals estan desaprofitades.
I crec que el teu lideratge té molt i molt a veure…
Me gustaMe gusta
Hola a tothom,
La jornada d’ahir et dóna ànims per seguir al peu del canó, de seguir entusiasmats amb la nostra professió i de seguir qüestionant i qüestionant-nos.
Molt bona participació, tant de gent d’altres disciplines, com apunta Jesús, com d’alumnes que han fet les seves pràctiques als centres i han volgut participar activament. Companys/es veterans/es i companys/es més novells: tots reunits entorn a l’educació social i a la creació de coneixement col·laboratiu.
Es pot demanar alguna cosa més?
Me gustaMe gusta
Montse, el que si és cert és que esteu deixant el llistó molt alt. La part bona és que he revolucionat la forma d’aprendre (i treballar) dins del col·lectiu. Us seguirem fins saber on arribareu en aquesta línea encetada
Me gustaMe gusta
Jesús, molt d’acord amb l’entrada que fas, i fins i tot m’ha sorprès gratament que identifiquis la jornada amb el dia del professional de l’educació social perquè, finalment, no hem d’arribar fins aquest punt? Ens hem de reconèixer com a intel·lectuals, com va apuntar en Pere Soler, que són conscients de tot el procés del qual formen part, no només «fent» sinó també «pensant»? (per cert, una part aquesta darrera del nostre àmbit professional que s’està traspassant a instruments d’avaluació que ens veuen com a simples executors.)
Em fa la sensació que, ara per ara, estem conformant un espai de llibertat per definir el nostre camí professional, espais cada vegada més escassos als centres de treball. Crec que aquesta és una perspectiva a l’alça.
Per acabar, agrair el teu recolzament, i el de Núria, sempre al nostre costat. No sabeu el que es pot arribar a valorar tot el que vosaltres feu en un dia a dia professional moltes vegades dur i impersonal.
Me gustaMe gusta